003 - Un dia, una hora ...avui fa dos anys

Aquell dimecres d’11 de Març de 2004, a les 8 del matí ..... aquell record ... aquell silenci ...

Aquell dia anàvem a Alimentaria ... pel cotxe escoltàvem les noticies. El dia a la Fira va ser .. rar. A l'ambient hi havia el record de les imatges escoltades per la radio, no es sabíem mes del que ens deien ... tot i que allà dins estàvem aïllats de les noticies al carrer vaig veure cares molt tristes ... fins hi tot algú estava a punt de plorar.

Vam tornar a les 5 de la tarda ... recordo la parada de metro de plaça Espanya, plena de gent mirant la pantalla on sortien les imatges del que havia passat hores enrera i que no havíem vist abans. Va ser un cop molt dur, el primer moment on vam veure la magnitud del que havia passat ... tots, absolutament tots, mirant-la ... tots, absolutament tots, en silenci .. silenci .. silenci .... difícil de transmetre .... difícil d’expressar ...

Avui fa dos anys. Un record d’una masacre sense cap justificació ... per molts arguments que puguin tenir ... cap ni un justifica pel valor d’una sola víctima ... per això encara ens preguntem ....... perquè?

Casi tots sabem el perquè, esta clar, .... però encara ens ho preguntem ... ens fa falta preguntar-ho ...... es l’únic que ens queda.

Vivim en un mon on ningú es responsabilitza de res ... espero que algun dia es faci justícia ...... tot i que tinc poques esperances ...

... no hi ha dret ... qualsevol de nosaltres podia estar allí ...