El Gran Dictador (1940)

Charles Chaplin ha estat un dels GRANS en el mon artístic, audiovisual i sobre tot humà .... Va dirigir El Gran Dictador, la seva primera pel.licula sonora. Es va estrenar al 1940, curiosament no es va poder veure a Alemanya fins al 1958. Encara va ser pitjor a casa nostra, no va ser fins al 1976, un any desprès de la mort del nostre dictador, quant la vam poder veure ... la raó era i es evident.

Aquí, en aquest vídeo a YouTube, algú ha tingut la excel·lent idea de penjar-lo, es pot veure l'escena del discurs final .... Per molts, sobre tot els joves, serà una escena pesada, sense massa profunditat, potser no, però està clar que no es pot sentir el mateix sinó has viscut una dictadura. A mi encara em produeix emoció al escoltar-la. Reconec que al seu dia, tenia mes de vint anys, al cine Principal a Terrassa, el primer cop que la veia, s'hem van saltar les llàgrimes.

Avui, dia de reflexió, es de tot recomanable veure'l ... no tingueu pressa en fer-ho, en aquesta societat que estem espatllant dia a dia, fa falta aquell temps per poder escoltar una escena que dura casi 9 minuts .... no anem tant ràpid, hem de tenir el temps suficient com per agafar aire i reflexionar.

Del seu discurs hi han moltes lectures. Directament acusa, senyala als dictadors de l'època, però ... per mi hi ha algo mes profund, parla d'humanitat, d'amor als altres. De dictadors, d'aprenents de dictador, el mon n'esta ple, però compta, no tots son faxistes .....

Encara ara, després del temps passat, se m'entelen els ulls ..... que estem fent malament?

Reflexionem, de veritat.

Altres escenes de la mateixa pel·lícula:

Dansa Hongaresa
Jugant amb el Mon

En Bush, un aprenent de dictador