El mon del diaris virtuals

No se si us passa a vosaltres, però cada cop em costa més llegir altres blocs.

No per que no siguin interessants, al contrari. Hi ha de molta qualitat i t'ajuden a no sentir-te sol en la meva forma de veure el mon. Però degut a la quantitat i la qualitat cada cop em costa més discriminar i seleccionar-los.

En trobes un que t’agrada, aquest es porta a un altre i així fins no saber on estàs ni que buscaves inicialment. És com una gran mina, però no tot es pot extreure, ni es aprofitable, el cervell te limitacions. I el meu encara més.

Un cop o dos per setmana vaig fent cops d'ull, m'agrada llegir als altres. Les seves reflexions, les seves trobades, les seves critiques. En fi, que no tinc tot el temps que voldria. Al final crec que, com abans a l'escola, faré un horari extra laboral. Ho llegeixes o escrius o fas altres coses. Es allò de no poder donar missa i repicar les campanes.

Bé, suposo que com tot, es trobarà l'equilibri. Alguns diaris moriran, d'altres es fusionaran o .... si continua així la cosa, com en les televisions, si et llegeixen 10-20 persones serà tot un èxit. Afortunadament no estic en cap concurs, no ha estat mai aquesta la finalitat.