Lo Vilot: Josep Lluís

21 d’octubre, 2007

Josep Lluís

Te tota la raó del mon, es diu Josep Lluís i no hi ha res a dir. Aqui i a la "Xina". Dit això espero que a partir d'ara, no escoltar-li dir mai més Londres, Nova York i menys rei Joan Carles.

Perque aquí i a la Xina es diu i s'escriu London, New York i Juan Carlos. Si amb 100 anys no hem après això tenim un problema.

Crec, es la meva opinió, que va perdre molt temps en això. No calia. Havia moltes coses molt més importants per reivindicar.

Etiquetes de comentaris: política

1 Comments:

Això és una tonteria. Els topònims s'han traduït sempre en totes les llengües bàsicament perquè sinó no se sabria quin nom agafar com a base. Els exemples de London o New York són molt fàcils, però com es faria amb Brusseŀles, Brussel o Bruxelles? Donostia o San Sebastián? Lemòtges o Limoges? En aquests casos la pròpia població de la ciutat té opinions diferents sobre com anomenar-se i els percentatges de suport a cadascuna poden variar molt fàcilment. És per això que el millor és fer servir els exònims. En canvi, els noms de persona no presenten aquesta dificultat, ja que simplement es fa servir el nom que aquella persona utilitza. És cert que hi ha persones que admeten que se'ls tradueixi el nom a certes llengües però no és el que es fa per defecte, ja que sinó es pot considerar una falta de respecte. Jo suposo que ningú no diria Jordi Bush o Gerardo Schröder. Tradicionalment sí que es fa traducció per defecte amb els reis, emperadors, (i sobirans similars) papes, sants i certs personatges de la història antiga, d'aquí el «rei Joan Carles», «reina Isabel II» o «príncep Albert de Mònaco». Aquesta excepció és discutible i suposo que essent ell republicà estarà en contra que el rei tingui aquest privilegi però això ja és un altre tema.

By Anònim, at d’octubre 23, 2007 2:32 p. m.