540 - Crisis (Han de baixar els preus)

Han de baixar, i molt, els preus dels productes. Difícil de calcular però un 15-20% en general. En alguns productes molt més. No sols es una bombolla immobiliària, es una bombolla econòmica en general. Tot està molt inflat, sobrevalorat.

Els preus s'han disparat des de fa anys. N'hem parlat mes d'un cop i posaré el mateix exemple. No pot ser que un tallat cobrin (no dic que ho valgui, és diferent i aquí és on radica el problema) 1,20 euros o fins hi tot més. S'ha de tornar al valor pesseta, tot i que paguem en euros. Sinó passa que pujar 10 cèntims considerem que no es res, però son quasi 17 pessetes.

No pot ser que algunes tendes anunciïn, sense cap vergonya, que fan descomptes del 50-70% (o del 90% com la imatge que il·lustra el escrit). Què passa, ens prenen per idiotes o per rucs?. A ningú, en la seva empresa, li passa pel cap fer descomptes d'aquesta magnitud. Seria senyal que als clients els has aixecat la camisa d'una forma escandalosa. Vamos, no tinc pebrots de fer-ho, fins hi tot diria que és un frau.

Ells, els que fan aquests descomptes, no es foten vermells ni pintant-los amb carmí de cotxinilla. Foten els lletreros els més grans possibles i amb uns colors llampants dient-t'he: - eiii, tonto, ruc, idiota, fins ara et cobrava 100 i ara et cobraré 50, tot i que continuaré guanyant calers. Ho hem d'acceptar? .... ho sento, per la meva part ni un puto duro. Que s'ho confitin. Vamos compro un article a 100 i ara el venen per 50 i els hi trenco el aparador.

Evidentment, no sols han de baixar els preus, han de baixar els sous ... no em refereixo als que ara cobrem, sinó als nous treballadors. La mitjana baixarà, sense cap dubte. Diria que s'ha de regularitzar el mercat, tant el comercial com el laboral (*).

Ja vaig dir que aquest any vaig estar a Nova York, la sensació que vaig tenir és que, aquí, a casa nostra, ens aixequen la camisa .... tot molt més barat, amb moltisima diferencia. I no sols era el canvi de moneda. Un petit exemple, 10 samarretes amb el "I Love NY", 10 dòlars ... lo mateix que aquí. etc, etc, etc.

En fi, que aquest proper 2009 i possiblement, 2010, serà uns anys d'ajust. No queda mes remei, s'ha estirat mes el braç que la màniga i tots dos han de ser proporcionals, sinó es nota molt i queda malament estèticament.

Comprarem menys, no sols per problemes econòmics, sinó perquè ens hem adonat que no cal tanta cosa. Per què m'he de canviar la tele per una plana, que no es veu prou be? Què potser no funciona el mòbil que tinc? .... Feia falta aquesta bufetada amb la ma plana a la cara, actuavem i actuem com nens mal criats.

(*) No es que hi estigui d'acord, és el que crec que passarà.