778 - Va' pensiero - Verdi

El pasado 12 de marzo, Silvio Berlusconi debió enfrentarse a la realidad. Italia festejaba el 150 aniversario de su creación y en esta ocasión se representó en Roma la ópera Nabucco, de Giuseppe Verdi, dirigida por el maestro Ricardo Muti.

Nabucco evoca el episodio de la esclavitud de los judíos en Babilonia, y el famoso canto "Va pensiero" es el canto del coro de esclavos oprimidos. En Italia, este canto es un símbolo de la búsqueda de la libertad (en los años en que se escribió la ópera, Italia estaba bajo el imperio de los Habsburgo).

Antes de la representación, Gianni Alemanno, alcalde Roma, subió al escenario para pronunciar un discurso en el que denunciaba los recortes del presupuesto de cultura que estaba haciendo el Gobierno, a pesar de que Alemanno es miembro del partido gobernante y había sido ministro de Berlusconi. Esta intervención del alcalde en presencia de Berlusconi, que asistía a la representación, produjo un efecto inesperado.

Ricardo Muti, director de la orquesta, declaró al "Times":

"La ópera se desarrolló normalmente hasta que llegamos al famoso canto "Va pensiero". Inmediatamente sentí que el público se ponía en tensión. Hay cosas que no se pueden describir, pero que uno las siente. Era el silencio del público el que se hacía sentir hasta entonces, pero cuando empezó el "Va Pensiero", el silencio se llenó de verdadero fervor. Se podía sentir la reacción del público ante el lamento de los esclavos que cantan: "Oh patria mía, tan bella y tan perdida."

Cuando el coro llegaba a su fin, el público empezó a pedir un bis, mientras gritaba "Viva Italia" y "Viva Verdi". A Muti no le suele gustar hacer un bis en mitad de una representación. Sólo en una ocasión, en la Scala de Milan, en 1986, había aceptado hacer un bis del "Va pensiero".

"Yo no quería sólo hacer un bis. Tenía que haber una intención especial para hacerlo" - dijo Muti. En un gesto teatral, Muti se dio la vuelta, miró al público y a Berlusconi a la vez, y se oyó que alguien entre el público gritó: "Larga vida a Italia!".

Muti dijo entonces:

"Sí, estoy de acuerdo: "Larga vida a Italia", pero yo ya no tengo 30 años, he vivido ya mi vida como italiano y he recorrido mucho mundo. Hoy siento vergüenza de lo que sucede en mi país. Accedo, pues, a vuestra petición de un bis del "Va Pensiero". No es sólo por la dicha patriótica que siento, sino porque esta noche, cuando dirigía al Coro que cantó "Ay mi país, bello y perdido" , pensé que si seguimos así vamos a matar la cultura sobre la cual se construyó la historia de Italia. En tal caso, nuestra patria, estaría de verdad "bella y perdida".

Muchos aplausos, incluidos los de los artistas en escena. Muti prosiguió. "Yo he callado durante muchos años. Ahora deberíamos darle sentido a este canto. Les propongo que se unan al coro y que cantemos todos el "Va pensiero"

Toda la ópera de Roma se levantó. Y el coro también. Fue un momento mágico. Esa noche no fue solamente una representación de Nabucco, sino también una declaración del teatro de la capital para llamar la atención a los políticos.

En el enlace siguiente se puede vivir ese momento mágico, lleno de emoción.

Via: Albert Fa (FiM)

769 - Bombolla immobiliària

Qui no ha vist aquest vídeo de Aleix Saló? ... fa temps que el vaig rebre. Fa poc més de 15 dies i ja son quasi 3 milions de persones qui l'han visionat.

Com diu en Quim Monzó, no el conec, però em trec el barret.

662 - Imatges de la crisis mundial

Des de Boston.com un bon recull dels efectes de la crisis a nivell mundial.

Dispensadors de diaris emmagatzematge en una parcel·la a San Francisco, Califòrnia el divendres, 13 de març de 2009.

Un sense sostre en una tenda de campanya a la ciutat de Sacramento, Califòrnia, porta una jaqueta de bandera americana el 10 de març de 2009. Aquestes persones sense llar s'estan veient en augment a mesura que l'economia empitjora i quan més gent s'uneix a les files dels aturats.

La resta aneu a la web

659 - Crisis (Nou ordre mundial)

Arran del atac a les Torres Bessones el 11-S de 2001 es van retallar els drets civils a bona part del mon.

Suposadament per prevenir-nos de futurs ataca terroristes. Tot això va desembocar en una retallada real dels nostres drets (no dels terroristes que han continuat actuant).

Uns drets que havia costat molt segles conquerir-los i que estan lligats a la nostra "democràcia". Si, hi ha d'altres països que no tenen ni això, ni drets, prou fan amb sobreviure. Tot i que els termes llibertat i democràcia van lligats, a vegades no és sinònim de res. Hi ha molt a discutir, però ara no toca. Toca defensar-los. Fa mesos vaig escriuré algo així com: - no hi ha diferencia entre el segle I i el XXI . Llavors et donaven, a canvi de la feina, un plat per menjar, ara et donen els diners per fer-ho. Tot es igual desprès de més de 4000 anys d'història, continuem sent esclaus. Alguns no s'ho creuen, allà ells.

Arribem al Octubre de 2008 i per culpa de la crisis (que evidentment, algú sabia que tard o d'hora arribaria, qui no ho havia dit sense ser economista) es retallen drets laborals. Durant anys, no se quants, ningú podrà queixar-se i/o aixecar la veu demanant sou i molt menys drets. Sempre li diran allò de: - què no tens memòria? Què no veus que les coses han canviat !!!

No entraré en temes de teories conspiratives, perquè son les oficials i no les teòriques les que s’accepten majoritàriament i sense rexistar. Però el que ha passat en poc temps son fets provats, aquí estan. Com han vingut? .... de qualsevol manera, per casualitat !!! Cap problema si algú pensa així, es lliure, com igual soc frare franciscà i no ho sé :-))))) És relativament fàcil deixar fer o mirar cap a un altre cantó perquè les coses passin i semblin casuals (com en les dues dates i fets abans esmenats).

Quins drets ens queden? ... no sé, se m'acut que retallaran drets sobre el de pensament i la interrelació i comunicació global. Una eina que no deixaran en mans de tothom, es perillosa, massa perillosa i que pot posar en dubte als governants de torn. Si algun dia això arriba a passar, a privar-se (ja hi ha alguna veu), que no em diguin que són teories conspiratives. Un, a base de fets, no creu en les casualitats, molta casualitat. Serien moltes en molt poc temps. Tot i que ves a saber, igual son sols conseqüències. Ojalà sigui això, tant de bo.

Ara per ara com diuen: - me remito a los hechos. És causa-efecte i són fets, no paraules. Compta, no val tot.

Estem davant de un nou ordre mundial? (segurament no el que voldríem). Ara per ara, encara ho podem preguntar i escriure-ho, sempre hi ha algú ens llegeix i fa reflexionar, fins quan podrem?

Aquí ho deixo, consti en acta

P.D.: Per cert, que se n'ha fet dels aldarulls a Grècia? ... es va acabar i/o quina noticia la va "tapar"? potser la pròpia crisis ... perdonem però no oblidem.

Anterior escrit: Han de baixar els preus (Desembre 2008)

574 - Crisis - No a l'ERO (El Periódico)

Vivim moments de incertesa i no hi ha pitjor que qui ho pateix. Sobre tot quan es tracta de un expedient de regulació de ocupació. El que es coneix (amb un nou acrònim fins fa poc desconegut) com ERO.

No saber si estas, o no, en la llista ha de ser un no viure. No saber quin futur ens espera es lo pitjor que ens pot passar. I més saben que no som els culpables.

Tinc un bon amic a El Periódico i ens fet arribar la seva pagina reivindicativa per minimitzar, en lo possible (lo ideal seria la retirada del pla), aquest expedient.

Des de aquí el meu recolzament a tot el col·lectiu que formen els mitjans de comunicació i a ell i els seus companys especialment.

Copio i enganxo el manifest:

Declaració dels professionals de EL PERIÓDICO davant el pla del Grup Zeta

Davant la presentació d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO) per part del Grup Zeta, el Comitè Professional d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, amb el suport unànime de la redacció, manifesta que l’eliminació prevista de 73 llocs de treball en aquesta empresa impediria que el diari mantingués el seu actual nivell de qualitat i suposaria una hipoteca excessiva que amenaçaria el seu futur. A més a més dels llocs de treball, si es portés a terme l’expedient de regulació en els seus actuals termes es posaria en perill la forma que bona part d’aquesta societat ha escollit per exercir el seu dret constitucional a informar-se i a crear la seva pròpia opinió.

SI BÉ ELS ACOMIADAMENTS podrien reduir la despesa a curt termini, aquesta mesura també comportaria una inevitable pèrdua de qualitat en els continguts per falta de personal, cosa que òbviament causaria un descens de les vendes. L’experiència ens demostra que polítiques d’aquest tipus només condueixen al fracàs.

L’ESFORÇ dels professionals de la redacció, que no ha flaquejat en cap moment (ni tan sols durant un llarg procés de venda finalment frustrat), ha permès a EL PERIÓDICO mantenir-se com el diari d’informació general més llegit de Catalunya i el tercer d’Espanya en nombre de lectors (808.000), guanyant fins i tot 15.000 nous seguidors respecte del 2007, segons l’Estudi General de Mitjans (EGM). A més a més, l’últim Baròmetre de la Comunicació i la Cultura constata que l’edició en català d’EL PERIÓDICO té 321.000 lectors, cosa que el converteix en el diari en català més llegit de la història. Tot això s’ha aconseguit en un any en què els costos de personal, segons dades aportades a l’ERO per la mateixa empresa, van ser fins i tot inferiors als de l’exercici de l’any 2007, quan EL PERIÓDICO DE CATALUNYA va guanyar 6,6 milions d’euros. Després de 30 anys de generar beneficis, ara, per un descens conjuntural i, per tant, no definitiu dels ingressos publicitaris conseqüència d’una crisi econòmica global, l’empresa posa sobre la taula una reducció de personal que sí que és definitiva i que afectarà més del 20% de la plantilla.

DES DE LA SEVA FUNDACIÓ, per part d’Antonio Asensio Pizarro, el 1978, EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i altres publicacions del Grup Zeta han contribuït significativament al pluralisme d’aquesta societat. El nostre diari ha tingut un paper notable en la consolidació de la democràcia i les llibertats. A més, ha estat una peça clau en la normalització de la lectura en català. Sense EL PERIÓDICO o amb un EL PERIÓDICO pitjor, Catalunya i Espanya estarien més mal informades i perdrien un instrument valuós per crear una opinió pública lliure.

ARA, AQUEST LLEGAT es posa en perill en nom d’una presumpta rendibilitat futura que serà impossible d’aconseguir amb la retallada de personal prevista. I a més a més, quan aquesta retallada es planteja basant-se només en criteris financers i d’organització, percentatges d’un full de càlcul que poca cosa tenen a veure amb el contingut d’un diari i la seva elaboració.

PER AIXÒ, ELS PROFESSIONALS de la redacció d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA ens comprometem davant dels nostres lectors i davant de la societat a defensar la pluralitat informativa, la continuïtat d’un mitjà que permet crear opinions diverses amb elements periodístics ben elaborats i la pervivència del català a la premsa. I demanem a particulars i institucions que facin sentir la seva veu a favor d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA per aconseguir que es preservi la continuïtat dels valors del nostre diari.

Anim, molts anims i una forta abraçada companys !!!

Un becari ;-)

550 - Els Reis Mags i la crisis

Mal es presenta el 2009, fins hi tot els "Reis Mags" demanen ajuda.

540 - Crisis (Han de baixar els preus)

Han de baixar, i molt, els preus dels productes. Difícil de calcular però un 15-20% en general. En alguns productes molt més. No sols es una bombolla immobiliària, es una bombolla econòmica en general. Tot està molt inflat, sobrevalorat.

Els preus s'han disparat des de fa anys. N'hem parlat mes d'un cop i posaré el mateix exemple. No pot ser que un tallat cobrin (no dic que ho valgui, és diferent i aquí és on radica el problema) 1,20 euros o fins hi tot més. S'ha de tornar al valor pesseta, tot i que paguem en euros. Sinó passa que pujar 10 cèntims considerem que no es res, però son quasi 17 pessetes.

No pot ser que algunes tendes anunciïn, sense cap vergonya, que fan descomptes del 50-70% (o del 90% com la imatge que il·lustra el escrit). Què passa, ens prenen per idiotes o per rucs?. A ningú, en la seva empresa, li passa pel cap fer descomptes d'aquesta magnitud. Seria senyal que als clients els has aixecat la camisa d'una forma escandalosa. Vamos, no tinc pebrots de fer-ho, fins hi tot diria que és un frau.

Ells, els que fan aquests descomptes, no es foten vermells ni pintant-los amb carmí de cotxinilla. Foten els lletreros els més grans possibles i amb uns colors llampants dient-t'he: - eiii, tonto, ruc, idiota, fins ara et cobrava 100 i ara et cobraré 50, tot i que continuaré guanyant calers. Ho hem d'acceptar? .... ho sento, per la meva part ni un puto duro. Que s'ho confitin. Vamos compro un article a 100 i ara el venen per 50 i els hi trenco el aparador.

Evidentment, no sols han de baixar els preus, han de baixar els sous ... no em refereixo als que ara cobrem, sinó als nous treballadors. La mitjana baixarà, sense cap dubte. Diria que s'ha de regularitzar el mercat, tant el comercial com el laboral (*).

Ja vaig dir que aquest any vaig estar a Nova York, la sensació que vaig tenir és que, aquí, a casa nostra, ens aixequen la camisa .... tot molt més barat, amb moltisima diferencia. I no sols era el canvi de moneda. Un petit exemple, 10 samarretes amb el "I Love NY", 10 dòlars ... lo mateix que aquí. etc, etc, etc.

En fi, que aquest proper 2009 i possiblement, 2010, serà uns anys d'ajust. No queda mes remei, s'ha estirat mes el braç que la màniga i tots dos han de ser proporcionals, sinó es nota molt i queda malament estèticament.

Comprarem menys, no sols per problemes econòmics, sinó perquè ens hem adonat que no cal tanta cosa. Per què m'he de canviar la tele per una plana, que no es veu prou be? Què potser no funciona el mòbil que tinc? .... Feia falta aquesta bufetada amb la ma plana a la cara, actuavem i actuem com nens mal criats.

(*) No es que hi estigui d'acord, és el que crec que passarà.

497 - Crisis (Constructor ven)

Doncs això, que avui en un diari he vist aquest anunci ... és real. Tant malament està el sector immobiliari?

.. juer !!! (fixeu-vos en el ninotet i el lletrero)