09 de febrer, 2009

601 - Allau !!!!

Un bon amic, en Januel (fins fa poc el coneixia per Joan) m'ha enviat la crònica d'aquest darrer cap de setmana. Realment m'ha impactat.

Per els qui estiguin acostumat a aquests tipus d'aventures ho trobareu de lo més normal. Per mi no ho és. M'ha semblat llegir una autentica aventura. Cada línia, cara paràgraf m'anava endinsant una mica més i quasi se'm congelen les pestanyes, no podia deixar de llegir.

Com diu ell al final, ves pogut acabar malament però ha pogut contar-ho. Mai millor dit. Des de aquí li dono les gracies per compartir-ho i per deixar-ho penjar en aquest bloc.

Com dic en la presentació aquest bloc està ple de fantasia, aquest cop no es així, es la pura realitat. En dono fe.


---------------


ALLAUUUUUU !!!!!

Són les sis del matí, toca el despertador i ja estic de peus a terra, doncs avui no s'ha d'anar a la feina . No, avui toca muntanya i de la bona, ens espera un cap de setmana d’aquells intensos, d’aquells que et fan suar la cansalada.

L’home del temps ha recomanat que no es facin excursions a la muntanya, el risc d’allaus és de 4 sobre 5 amb tendència a pujar,
esperen ràfegues de vent superiors a 100 km. Però nosaltres com que som molt putes agafem el cotxe i ja estem tirant direcció l’objectiu.

La intenció és deixar el cotxe a l' aparcament de Taüll i començar a foquejar per aconseguir fer nit al refugi de Ventosa i Calvell, a 2.220 metres


Ja som al pàrquing, deixem el cotxe i muntem pells de foca, està nevant tant que en un moment la neu deixa el cotxe completament blanc,
el vent és normal però amb alguna ràfega forta, però això sí, és un vent de Nord d'aquells que et deixen congelat, la pressió atmosfèrica marca 750 mb. Però el baròmetre marca una clara tendència a continuar baixant, es a dir això només ha començat.

Passen els mossos i s’aturen, ja hi som, ara ens diran el que hem de fer i no hem de fer, ens diuen que és una imprudència pujar amb aquell temporal de neu i vent fins al refugi, però els hi diem que tranquils que tot controlat, molt putes som nosaltres.

Comencem a pujar, als deu minuts ens trobem un patrulla de Bombers ells ja saben que som 22 persones que tenim d’intenció de pujar al refugi i fer el cim de punta alta i demà el Montarto. Ens diuen que d'ells no pujarien que és millor recular i anar a casa.



Recopilant la previsió es que no pari el mal temps, els mossos diuen que no pugem, els bombers el mateix, truquem al guarda del refugi per l’emissora. Ell va pujar ahir per preparar el menjar per nosaltres, la seva resposta: - be, cauen quatre flocs de neu i bufa un ventet però res de l'altre món. És a dir, es especial, però això el meu amic el Quim i jo ja fa anys que ho sabem, ens preguntem ... - que fem?, doncs amunt.

Estem passant ja presa de Cavallers pel seu costat dret per la ruta normal, anem direcció nord a uns 50 graus-Est el vent cada cop és més fort, la temperatura és de - 9º, la pressió continua baixant, la presa de Cavaller fa uns 1000 metres de llarg, quan portem fets uns 125 metres, escoltem un enrenou just al lloc més perillós pels allaus, i de seguit sentim el crit de’n Lluís, és un del instructors, que crida la temuda paraula ALLAU!!!!!

Tots ens quedem de pedra. Per sort és un allau de purga ja que hi ha una canal que ha descarregat, per si de cas decidim creuar pel mig del llac, així doncs comencem a creuar per sobre de l'aigua glaçada, tots anem una mica “cagadets” però sortim per l'altra punta. Tot això entre algun espetegar i altre del gel que tenim sota els peus.

Continuem pujant, el temps es cada cop més dolent. És una pujada que normalment es tarda unes 2 hores, nosaltres al final ja som al refugi em tardat 4h 50m en pujar, hem superat alguns punts crítics però ja som a resguard ara una sopeta calenta i esperar que pari de nevar, cosa que ho dubto, mentres esperem el suculent sopar que constarà d’escudella de galets, macarrons amb verdures, confit d' ànec al forn i compota de poma. Ens posem a fer les pràctiques d' orientació amb brúixola i mapes,
a fora continua nevant i ara el vent ja és de 100 - 120 km/h, les finestres del refugi ja comencen a tapar-se, per sortir a fora ja s'ha de palejar neu, perquè a la porta hi ha prop d'un metre que fa impossible d'obrir. No vull ni pensar com estarà demà si això no para.

Sopem i, de seguida, ja t' entra la son del refugi, és una son d' aquelles tontes que a les 9 del vespre ja som tots dins el sa
c de plomes i ben tapadets, corre la veu de que a fora estem a -22º però que amb el vent la sensació de fredor ha de ser de uns 30 o bé 35º sota de cero.

Això ja no agrada, ara ja estic una mica fins els nassos de neu i vent.

Diumenge, 7 del matí, estem tots a punt, ja hem esmorzat però no para de nevar i el vent és molt fort, descartat fer cap cim, hi ha un perill d’allaus de 5 sobre 5, és a dir, segur que et toc
a. Ja estarem de sort si aconseguim baixar sense cap ensurt, decidim esperar una mica més, mentres comencem a palejar neu per obrir la porta, que entre la que ha caigut i el vent, hi ha aprop de tres metres. Són les 11 del matí, no podem esperar més.

Ens diuen per ràdio que pinta tota la setmana el mateix, comencem el descens, és quasi impossible esquiar, hi ha 2 metres de neu pols caiguda i portada pel vent. Plaques de vent que formen allaus per tot arreu i, el problema és que som 22 persones. Això altera molt la neu al passar però, mica en mica, anem fen el descens. Tot i que hi ha cops que tens que tirar-te a terra perquè el vent és tan fort que se t´emporta.

Ja som al punt més crític, a l’estany de Cavaller. Hi ha una boira que no pots veure més enllà d' un metre, creuem pel mig. Com que portem vent de nord, és a dir, d’esquena, et deixes portar i per sobre del gel agafes una velocitat que tens que tirar l' àncora per parar. Ja som a la pista que ens portarà fins el cotxe i, per fi, després de tres hores al cotxe, pells fora, esquís fora i, baixem fins a Pont de Muntanyar a fer un cafetó calent.

Intento mirar les poques fotos que he disparat i m´adono que la càmera digital s' ha congelat, la pantalla ha petat. Collons, que hi farem :-(

Bé, un cap de setmana d'aquells que si hagués passat alguna cosa ens ho mereixíem.Però no, un cop més ho podem explicar.



Etiquetes de comentaris:

1 Comments:

  • Doncs, francament, son ganes de jugar a la ruleta russa, amb l'agreujant que, a més, per la imprudència, poses en perill la vida dels especialistes que integren l'equip de rescat. I això sense comptar els costos d'aquestes operacions.

    La Generalitat es gasta dos milions d'euros l'any en rescats a la muntanya

    http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3511497

    Jo crec que quan hi ha risc d'allaus, els mossos o els bombers haurien de fer recular als que intenten cometre aquestes imprudències.

    Salut!

    By Blogger Toni Dalmau, at de febrer 09, 2009 5:59 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home


Powered by Blogger