Lo Vilot: 692 - Catorze dies de somni

I el tren del Barça, a tota maquina, sense sortir de la via, treballat, ple de força, segur de les seves possibilitats. Amb humilitat però a l'hora amb pas segur. Donant-li al contrari la categoria que te i mai menysprear-lo. Un equip que representa els nostres valors i manera de fer, l'esforç, el treball i la constància. Definitivament el tren del Barça va entrar a la segona estació, la "Lliga 2008-2009". Ens queda una darrera parada, Roma.

Catorze dies de somni. Un 2 de Maig (no de 1808) va fer caure al etern rival. A casa seva Aquest ho va intentar, però sols va ser això, un intent. Finalment, derrotat, li va ensenyar el coll. Pietat va demanar però com un gladiador sobre la herba del coliseu del Bernabeu va agafar l'espasa i li va tallar el cap amb un cop sec, 2-6. Un resultat per la història. Un resultat que sempre podrem dir ... jo el vaig veure i el vaig gaudir com poques vegades.

El aficionat demanava més i un altre equip va sortir reptant-lo, el Chelsea, el 4 de Maig . Sols va fer que defensar-se, mai va atacar perquè sabia que si ho intentava un altre cop el ves deixat ko. Va jugar, millor dit, no ho va fer. Esperava que el cansament fes la seva feina ... però no. Altre cop aquest Barça no es cansa mai, no en te mai prou. I al darrer sospir, quan semblava que ho tenia coll avall, un petit però a l'hora gran gladiador va assestar el cop definitiu. Ara "el seu nom el sap tothom" i es diu Andresinho de Fontealbillum.

Una setmana més tard, el 13 de Maig, al coliseu de Mestalla. Van sortir dos grups de gladiadors més. El primer cop va ser del Athlètic, semblava que la cosa per fi s'acabava, però no, mai baixant la guardia es va aixecar immediatament i va dir .. prou !!! Aquesta si que era una copa. A la regularitat? no, al bon futbol !!

Ahir, 16 de Maig, l'endemà de San Isidro, el antic rival, aquell que ja li va deixar ferit de mort, va dir prou i va baixar les mans definitivament .... es va fer justícia.

El Barça ja és campió de la Lliga 2008-2009. Una lliga que serà històrica i que es recordarà durant molt anys. Ja no cal conformar-se, quan les coses no van be, recordant com jugava el Equip de Somni dels 90 i aquelles lligues guanyades a Tenerife. El que es recordarà es com jugava aquest equip. Possiblement la primera lliga, que recordi, en la que al començament de cada partit no ens vam posar nerviosos perquè sabíam que el guanyaríem, com així ha estat.

Des de aquest humil i desconegut bloc, felicitats culerada. Ens ho merexíam.

Pròxima parada Roma ... i si no es guanya, no passarà res. Tot l'any ha estat un magnific regal on s'han perdut el numero de celebracions. Com va dir Luis Enrique, ha estat un orgasme futbolístic.