723 - "El Barça de les 6 copes" - GRÀCIES PEP

S'hem fa difícil i complicat escriure algo sobre al BARÇA 2009. Són coses que es porten molt dins i quan es tracta de sentiment es fa difícil expressar. Ho resumiria amb aquella frase tan gastada de: "ara ja em puc morir !!". No es que ho demani, no voldria, senzillament diria que amb lo vist aquest any difícilment serà repetible i que poques coses em quedaran per sorprendrem.

En fi, he trobat un escrit (entre centenars) que resumeix una part d'aquest sentiment i que reprodueixo a sota. Està dedicat, en la seva totalitat a la figura que millor defineix el nostre caràcter, si mes no, el que voldríem tenir: Sa Majestat Josep Guardiola, Pep, per els que el considerem una parent nostre (afectuosament).

Es de Emilio Pérez de Rozas i s'ha publicat a El Periódico diumenge 13 de Desembre de 2009 (si me'l fan retirar ho faré, no voldria tenir problemes). El original és aquest. Diu així:

Deia Pep Guardiola que el més gran que li ha pas-sat en tots aquests mesos no són les victòries, ni els títols, ni la glòria. «El més gran és que la gent em dóna les gràcies més que felicitar-me».

Així que gràcies, Pep, per representar un país que dubta, la seva afició, un estil de viure i de jugar, i fer-ho amb un estil tan alt.

Gràcies per guanyar jugant i no jugar només per guanyar.

Gràcies per convertir cada victòria, cada títol, en el discurs més bell, en el més educatiu, en el més correcte mai sentit.

Gràcies per convertir-te en el millor exemple, la millor imatge del Barça, d’aquest més que un club que portes al cor, a l’ànima.

Gràcies per permetre que l’afició culer visqui, en plena crisi, possiblement el Nadal més feliç de la seva vida, amb menys torrons i cava que altres vegades, però orgullosos de ser seguidors d’un equip que guanya amb humilitat i sense estridències.

Gràcies per desterrar l’autocomplaença i fer saber als teus, que són molts, que no hi ha premi sense esforç, part sense dolor i victòria i títols sense sacrifici.

Gràcies per sacrificar la teva vida personal i familiar per convertir els teus divinitzats jugadors en gent corrent, els teus germans i cosins.

Gràcies per ensenyar-los a estimar la samarreta, per explicar-los a cau d’orella, d’un en un, què significa aquest escut.

Gràcies per no permetre que ells oblidin, gent d’altres planetes, qui són i a qui representen.

Gràcies per convertir els nens de casa, els dels planter, en les columnes del teu Partenó futbolístic.

Gràcies per ensenyar-los que sols no són ningú i junts es converteixen en un equip gairebé invencible.

Gràcies per convèncer-los que el camí és la meta i no al revés.

Gràcies per viure sabent que el futbol només és futbol, un esport apassionant, però que hi ha coses molt més importants que el futbol.

Gràcies per convertir el llegat de Johan Cruyff en la Bíblia blaugrana.

Gràcies per fer, ¡això també és obra teva!, que Messi fes entrar el Barça en la història amb un gol marcat amb l’escut, empès per l’Unicef i per milions de nens de tot el món.

Gràcies per acabar plorant, per descobrir als teus que tu també estàs fet de la pasta amb què es fan els somnis.

Gràcies i moltes felicitats, sí.

Els meus titulars:

El Barça de les siiiiiiiiiiiiiis copes (Sis Maxine)

El millor equip de futbol de la història !!!!
(captura de la web de Marca, a les 20:30, que va retirar i canviar per "Campeón de todo", algú li va fer una tibada de orelles)

Sa Majestat Josep Guardiola, el millor entrenador del any ... i, potser, de la història !!!!

Resum 2009 : Barça 6 - R.Madrid 0

Els triplets: de dos en dos

Aquest anys ... SIIIIIS