Lo Maig, lo mes del caragol

El mes de Maig es el mes del caragol i a Lleida falta gent.

Com lleidatà militant n’he de fer-ne ressò que el proper cap de setmana del 19 al 21 de Maig es farà, altre cop, des de 1980 (26 anys), l’Aplec del Caragol. (el pregó es llegirà el proper dilluns dia 15).

Diuen que es una Festa Gastronòmica, però es una gran festa on hi cap tot. Una festa sense cap sant, del poble i on tothom que vol hi pot participar, evidentment passant per “taquilla” com diem nosaltres, o sigui pagant.

Les xifres son de record ... 100 colles 12.000 penyistes i 12 Tm de caragols. Tot això al costat de lo Segre, al mig de Lleida. D’altres “Aplecs”, de casolans, totes les cases en fan. Es una festa esperada, mes gran que la pròpia Festa Major. Grans, petits, gent d’arreu s’apleguen durant mes de 48 hores amb un producte que a Lleida a pujat al esglaó mes alt .... es venera com un deu.

Els participants s’agrupen en colles. Un convida a un altre i així en pots formar part. Des de el mateix moment que s’acaba l’Aplec ja es preparar el seguent. La mitjana es de 120 persones per colla .. per tant, com en tots grups humans, hi ha gent mes “llesta”, que d’altres. Des de un temps ençà, per evitar els abusos humans d’aquells “no col·laboren” (tant com d’altres), les penyes s’han organitzat fins extrems sofisticats. Moltes ja no cuinen ells ... porten un cuiner professional (o algú que, previ remuneració) faci la feina i no hagi embolics. A part de menjar, principal activitat, la musica i el ball no falta en cap moment. La gent lleidatana es sap divertir com pocs .. que els catalans no som conyons? ... dons veniu a Lleida i ho veureu (essencial saber-se riure d’un mateix, sinó, no ets lleidatà (ara imagineu si ens en fotem de la resta, avisem). En les colles, algunes (la majoria), afegeixen al seu pressupost xarangues u orquestres arribades principalment del País Valencià, Saragossa, Navarra i Euskadi. Rivalitzen entre les colles per veure qui la fa mes grossa.

Per cert, ja que em defineixo una mica, aprofito per dir que som molt tossuts ... els aragonesos ens ho van copiar, que consti. No es un mèrit (o si) però ho reivindico com el torró. Comencem a estar fartets i no ens coneixen prou :-))

Continuem .... pertanyé a una colla no es barat (mes si som 2 o 4 a la família). Per tant, avui dia sense ser un luxe, no està en la butxaca de tots. Festa si, però de qualitat .....una frase que il·lustra al lleidatà quant algú l’intenta mirar per sobre l’ombro es: “La salut ens la fotràs, però els calers no”.

Per cert, si algun “despistat” pensa que menjarà caragols al Aplec (sense pagar) val mes que ho hi vagi. Sempre hi ha un amic o un conegut en una colla que et deixarà passar a fer un traguet (els recintes de les colles son tancats al públic), però menjar, el que es menjar caragols, a casa o al restaurant ... o a la colla de La Paeria (Ajuntament) on venen tiquets ..... rucs si, tontos no.

De ben petit sempre he menjar caragols (molts i molts quilos), era un menjar de gent humil. Al tornar del tros, es portaven cap a casa els caragols que durant el dia s’havien trobat i que completava el dinar/sopar de la dieta de la gent del hort . Avui dia es un plat que podem trobar en qualsevol restaurant de Lleida, però a uns preus que ja no son per gent humil, s’ha tornat un menjar de sibarites.

Per un dia, a l’Aplec, a la gormanta, amb catxipanda o samfaina i sobre tot a la llauna, la forma mes sana de fer-los, fem que sa majestat “Lo Caragol” sigui el rei (de la taula).