Utopia

M'agradaria viure en un món on no haguessin banderes. On la religió i el fanatisme de qualsevol classe estigués penats o, millor, no existissin. Un món on no haguessin guerres, ni enfrontaments, ni insults, ni retrets, que tots ens respectéssim. Un món on es pugui anar amb total llibertat a casa del veí i que ell vingués a la meva com si fos la seva i els dos fóssim benvinguts.

On el color de la pell no ens diferenciés. On tots aportem a la societat el màxim de nosaltres mateixos sense esperar res a canvi. I que això sigui un dret i no un deure.

Un món on no hagin fronteres, ni etiquetes que ens identifiquin. I on la paraula país, nació, regne, etc., no existís. On es parli un sol idioma i que aquest es digui "vida".

On els equips esportius lluitin a veure qui s’ho passa millor. Que no defensin cap escut, ni bandera i que, al final, tots junts vagin a divertir-se perquè és un joc i res més.

Un món on la justícia fos una mica més que un nom i un dret, que fos un deure tot el món el impartir-la. Que fos justa per tots, siguin rics o pobres, blancs o negres, d'aquell país o d'un altre, etc.

Aquest món idíl·lic no existeix. Desgraciadament cada vegada està més ple de banderes, escuts, d'himnes que l'únic que fan és separar-nos. Les religions, els equips esportius, el partit polític de torn, etc., ens enfronten més. Els països reinventen les fronteres, quant se suposa que han de desaparèixer. Les fan més altes, augmentant i provocant així l'odi dels veïns i cap als veïns.

El color de la pell, que semblava superat, torna ser un problema. Està arrelant en la societat la falta de respecte i la discriminació. El color de la pell o ... és la pobresa a la rebutgem?. Potser per que avui ens creiem rics?. I demà? I ahir?.

Els equips esportius escenifiquen el que abans eren les guerres i, si és possible al guanyar, humiliar a l'enemic.

Aquest món no m'agrada. He vingut a viure uns dies, uns mesos, només estic de passada, no em quedaré. Segurament demà passat ja no estaré. Quedaran els meus fills i si tot va bé, els néts. Alguna cosa estem fent malament, o molt. Això és de l'única cosa que estic segur.

No anem bé. No em sento gens orgullós del món que estic deixant.

P.D.: Entre línies es poden llegir més coses, qui vulgui, crec, les entendrà. Espero haver-me explicat.