La ISO i la mare que la va parir

Fa anys em van enviar aquest text. És de les vegades que m'he sentit més identificat. Un dia parlaré de la presa de pel que és això de les "ISO" i, com bé diu l'articulista, la mare que les va parir. Un negoci per uns pocs i una mentida per molts. Vaig treballar durant 10 anys amb aquesta norma, la ISO 9001, la meva afirmació no és gratuïta.

La ISO i la mare que la va parir

Al barri, com a tots els barris, hi tenim un quiosc i, al quiosc, un quiosquer amb bata blava rebregada, que li diuen Manué. Ahir, en anar a comprar el diari, vaig trobar, com sempre, el senyor Enric, un padrí molt salat que va al quiosc a xafardejar les revistes de pit i cuixa.

En aquest, que s'obre la porta de la paradeta i apareix un senyor un senyor de edat, amb un vestit impecable de color gris marengo, amb la cartera de mà, de pell impecable el qual, amb un somriure cortès s'adreça al descurat quiosquer i li pregunta: "Te la ISO?".

El Manué sevillano català que viu i treballa a Catalunya - respon: "Izoquéé?"

L'home impecable deixa la cartera a terra amb gest també impecable i, tot recolzant-se al mostrador movent negativament el cap (amb pentinat indespentinable, impecable) diu: "No anem bé, aquí no hi ha futur, no anem gens bé". El senyor Enric (Play Boy en mà) i jo (CD-Demo antivirus caduca a la setmana en ristre) ens apropem al taulell desmanegat on, al darrera, hi fa vida el rebregat.

Davant de tant encuriosit i entregat públic l'impecable pren embranzida: "Com pot pretendre que el seu negoci sigui competitiu sense la ISO? Com podrá infiltrar-se al mercat internacional sense la ISO? Com podrà saber quin dominical, quin vídeo, quin col.leccionable va amb cada periòdic sense la ISO? Com podrà controlar la fluctuació de la parietat l'euromibor en funció de les oscil.lacions del PIB del països de l'òrbita oriental abans que Dawn Street tanqui d'acord amb l'index Niquei, sense la ISO?"

Corpresos, esmaperduts i bocabadats tots tres en anàvem esgroqueint per moments. L'impecable implacable s'encarà al Manué i de fit a fit li espetà: Com pot tenir ordenats els diaris sense la ISO?...... Contesti'm! Com resolt el registre intern de comandes? Amb quin procediment avalua els seus proveïdors? Sap si són una empresa amb sistema d'autocontrol auditat i enregistrat?... Digui?" (el Manué mut, en senyor Enric i jo atrinxerats darrera les revistes). L'impecable, ara amb to d'íntriga torna a la carrega: "Sap que, per exemple, si li arriba un exemplar, posem per cas, de La Vanguardia en mal estat, pot obrir-li una no conformitat en el registre de recepció de matèries primeres i pot fer-li caure el pèl amb una avaluació negativa de proveïdor?" "A La Vanguardia?" pregunta incrèdul el Manué. L'implacable: "I tant! Pot fins i tot deixar-la fora del llistat de conformes i no comprar-la més. Oi que és maco, aixó? La ISO és el que ve, és l'empresa registrada, és el distintiu, no del futur, no; del present. La ISO és el sistema, si no te la ISO no té sistema: és més, està fora del sistema i aixó de "li embolico o se l'emporta posada" no és un bon sistema".

El Manué respira a fons, com contenint alguna inconfessable i poc sana intenció, i dispara: "Miri uzté jo faig anar la ENZI" "La ENZI?" -balbuceja l'impecable- no tinc constància d'aquestes entitats d'avalució......qui son?" I el Manué: "Jo se li ho explico"

"La ENZI é mórt pràctica. Que tens que ordenar ers periòdics?, pué molt fàcil, s'aplica la ENZi, se a dir, se col.loquen uno ENZIma de lotro i el que ve depué ENZIma de lanterior, m'explico? Lo Segre enzima de lo Segre, La Mañana enzima de Las Mañanas, er Paí enzima de los Paí, etc, etc. Per controlar los vidéos i ers dominicals? Saplica la ENZI: sENZIten amb un poc de precinto.

Per la comande ders proveïdors també aplico la ENZI, quan me zuministren la mercaderia jo, trinco a trinco, uno enzima de lotro. Si un periòdic no està en condicions de recibo memprenyo agafo el telefóno i aplico la ENZI: Me cago ENZIma de toz sus muertos. A més, sinyor meu, zàpiga que el meu quiosko en una empresa registrada i controlada, sense anar més lluny la setmana passada uns lladregots u van fotre tot damunt-davall pel procediment de la pata de cabra.

Me permet una pregunta sinyor ISO?" "I tant", respongué l'implacable "Té vostè un procediment per fer l'amor amb la dona o la prójima?" "Sí -contestà com un llamp-, si el tinc". De cop l'implacable es quedà immòbil, el somriure de seguretat se li esborrà del rostre mentre un fil de veu afegia: "Però encara no l'he pogut implantar".

El Manué li passà el braç per l'espatlla i mentre el conduïa cap a la porta li digué amb un impecable català: "Per a aquestes menesteres també funciona millor la ENZI, créguime..."

Nota: Aquest article de l'Arquitecte tècnic Sr Carles Labèrnia és la reproducció del publicat a bic-Revista del Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (Publicat a l'any 2000-2001, aprox.). Des de aquí, les meves felicitacions.