Buenafuente i el "NO" a FJL

Vagi per davant el meu respecte al col·lectiu periodístic, però sobre tot a Andreu Buenafuente. Fa molt més ell que molts de nosaltres i es juga molt més.

El motiu que alega (més avall) per rebutjat el premi "Micrófono de Oro" de la "Federación de Asociaciones de Radio y Televisión" és el fet de coincidir amb un altre premiat, l'innombrable talibà de la Cope. Com molt bé el va definir en el seu dia Luís del Olmo. Un altre premiat i que tampoc està d'acord amb el premi que li donaran al talibà.

Amb fina ironia primer va dir:

He visto que también recibe un galardón don Federico Jiménez Losantos y eso me demuestra que yo no estoy a la altura. No puedo compararme, ni por asomo, al mencionado periodista.

Per desprès continuar dient

Ante la libertad de premiar, está la libertad de rechazar el premio, y este Micrófono de Oro lo rechazo porque no quiero estar en el mismo palmarés que un personaje cuya concepción de la radio es por completo ajena a la mía. Yo respeto mucho esta profesión, y la forma que tiene esta persona de llevarla a cabo me ofende. No es la radio que a mí me gustaría para este país.

Se puede optar por la discrepancia en silencio, pero yo he optado por decir en voz alta que no soporto estos premios salomónicos que tratan de honrar colores imposibles. Así tratan de decir que todo vale, y poco a poco se va pudriendo el periodismo. Y quería dejar clara mi discrepancia. En voz alta.

Aquesta actitud ho honora com periodista (els seus companys s'han de sentir molt orgullosos d'ell), a la resta, a nosaltres és un honor tenir-lo de company de viatge.

A segons qui és millor no acostar-se, ni des de lluny. Són gent que duu amb si un perillós virus amb efectes devastadors i que fàcilment es contagia.