Počitelj (Bosnia i Herzegovina)

Una de les imatges que més em va impactar en aquest viatge va ser la d’aquest xicot. En un principi la fotografia no diu res. Sembla no passar penúria però .... res és el que sembla.

Un petit poble, Počitelj “ciutat de pedra”, a Bosnia i Herzegovina, a uns 20 kms al sud de Mostar. A pocs quilometres del ric i turístic Adriàtic. Solitari, al peu de la carretera ple de gent, grans i petits, oferint paperines amb fruita per sobreviure.

L’hi vaig voler fer una foto. En un principi es va queixar, volia diners (aquest idioma es internacional). Amb la meva pobre mentalitat occidental no el vaig entendre. De cop s’hem va encendre la llum. Per mi era una foto més, però per ell era una manera de guanyar-se el pa de cada dia. Aquesta gent no té altre recurs que no sigui la agricultura i el de la gent que parem i el que els hi poden comprar.

Sols una paperina de fruita, només això es el que volia que li comprès. No ho vaig fer, tot i que el preu era ridícul (al canvi 50 céntims). Li vaig donar una moneda de 2 Euros, una sola moneda i li vaig fer la foto (l’equivalent a 4 paperines), com es pot veure va posar la seva millor cara. Li ves donat tot el que tenia, però vaig sentir vergonya de tenir els diners que ells no tenen i no el vaig voler ofendre (no va ser racaneria, tal qual és el que vaig pensar, potser va ser un error, però ara no te remei). No s’ho mereixia. El vaig veure molt madur i per tant tenia tot el meu respecte. La seva mala sort de néixer en el lloc i el temps equivocat. No cal dir que me’l ves emportat a casa, però també és evident que te als seus pares .... el que si tinc clar es que si algun cop torno el buscaré ... va haver empatia mútua.

Des de aquell moment no ha passat un sol dia sense que no el recordi. Vaig quedar molt impactat, podia ser el meu fill o el de qualsevol dels meus amics. Que injusta és la vida !!

Que serà d’ells quan passi l’època turística? De que viuran quan ningú passi per aquesta carretera?. Sovint ens queixem de la immigració que rebem, però els hi queda altre remei si volen sobreviure?.

Una altra imatge que ho diu tot. Una nena, amb la mirada perduda, potser de 4-5 anys, sense comentaris. Encara estic tocat :-(

Maleïdes guerres, maleïdes religions, maleïts diners. Ho podreixen tot. Això també és Europa, la vella i rica Europa.