479 . Vol en globus

Diuen que en aquesta vida has de plantar un arbre (n'he plantat uns quants), tenir un fill (en tinc dos) i escriure un llibre (està fet però mai es publicarà). Desprès hi ha més coses i entre d'altres pujar en globus". Doncs ja ho he fet !!

Dissabte dia 19 d’Abril vam tenir el nostre bateig amb globus. Un dia parlant amb un amic ho va proposar i .... vam pensar: - que coi, o ara o mai !!. A mi sempre m’havia fet gràcia però és allò que fa falta una empenta i ho vam fer.

Què he de dir? .... que és fan-tàs-tic !!!. I ho recomano a tothom que pugui i vulgui. Si he de dir la veritat estava una mica “acollonido”, per allò de les altures, no em fan por però si respecte i que, evidenment, no tenia experiencia. Sols havia vist els globus des de terra i la veritat, feia enveja. He de dir que no vaig tenir cap sensació de perill, diria que es com pujar en un ascensor i infinitament menor que anar en avió. A més, sincerament, no vaig tenir ni temps de pensar-ho. Divendres vam pencar i al plegar vam sortir a domir al costat. Ens van dir que sortia a 2/4 de 8 i vam aprofitar per trovar-nos amb els amics en un hotel a Santa Pau.

No t'adones del perill en cap moment. De fet ni se'm va passar pel cap en cap moment, no recordo cap sensació que m’ho fes recordar. El vol va durar 1h 30m i vam anar des de Santa Pau, a uns 5 kms, en un lloc indeterminat prop del aparcament per entrar a La Fageda, dins de la Zona Volcànica de La Garrotxa fins a Banyoles (Pla de l'Estany). La velocitat màxima 30 kms/h, lo habitual era 5-10 kms/h. Això és el que indicava el gps, l'únic aparell junt amb l'altimetre que teniam (i logicament carregats de càmeres de fotografia i vídeo). La velocitat del vent als matins és aquesta. Sembla que no existeix el rellotge, ni ens el vam mirar. Ens va fer un dia fantàstic ... ple de sol i amb algun núvol per dibuixar millor el paisatge. Semblava que havia un forat al cel per aquell dia i per nosaltres. Durant el viatge ens vam donar coca de llardons i un parell de copes de cava va amenitzar el vol, una delícia. Per cert, pel que pugui semblar, gens de fred ... s'ha d'anar amb la mateixa roba que portem en qualsevol dia.

Aquell silenci, aquelles vistes, aquella pau es pot tocar amb les mans, la sents .... suposo que és lo més proper a un vol d'ocell. O millor, aquell globus que als infants s'els hi escapa i que ningú sap mai on van a parar.

El dia abans, el divendres, vam pensar que l’anul•larien. Tota la setmana va ploure i teníem mals pronòstics (nosaltres, ells no, de lo contrari avisen i s'anul•la). Però un cop ens vam despertar van veure que faria un dia magnífic i així va ser. Tot i això, una molt lleugera brisa va estar a punt de esgarrar el viatge. I és que si fa un pel de vent no es poden enlairar ... la rapidesa a l'hora d'agafar altura i no tocar arbres dels voltants és importantíssima. Per tant qualsevol vent o brisa es negatiu. Vam aprendre molt amb molt poc temps, és un mon. I ara veure els globus des de un altre punt de vista.

Definitivament sobre 2/4 de 9, un cop els globus estaven plens del aire calent, vam enlairar-nos i .... apa-li. Metro a metro la vista es va tornar fantàstica, meravellosa, única. Primer els volcans prop d’Olot, el de Santa Margarida (amb la seva pintoresca hermita), el Croscat. El vent ens va portar cap a l’est i era el moment en que el sol feia la seva aparició. Al fons, emboirat, es podia entreveure l’Estartit , les illes Medes, l’Escala i la immensa badía de Roses. No se a quant quilometres estavem però la vista, la panoràmica, era idíl•lica.

Poc a poc, lentament ... vam reconèixer Castellfollit de la Roca, Besalú i finalment, al fons, Banyoles. Al nord quedava la serralada del Cadí, el Canigó i més lluny el Pedraforca.

També cap al sud-oest es podia veure perfectament el Turo de l’Home al Montseny. I just al seu darrera, difuminat, es podia divisar Montserrat. Per tant puc dir que vam tenir molta surt i que els meteors ens van ajudar.

Faig un incís. La esposa del meu amic (ella també ho és) justament aquell dia era el seu aniversari. I d'acord amb les instruccions previament comunicades als organitzadors, a mig vol, al treure la coca, el pilot va aprofitar per afegir un parell d'espelmes. La cara de la protagonista era d'aquelles que fan época, la sorpresa va ser majuscula. Per ella i pels acompanyant que hi anavem (no ho he dit, erem 9, 8 i el pilot). Li vaig fer una foto, però estava d'esquena, "catxis", serà difícil tornar-la a repetir.

Quedava lo pitjor (o això em semblava) l’aterratge i mai millor dit. Eren ja les 10, al nord de Banyoles el pilot va divisar un punt que li semblava idoni. No es tractava de posar-se damunt de qualsevol camp. Si estava cultivat els pagesos li fotrien bronca (això sembla que ja els hi ha passat més d’un cop i ho intenten evitar).

Poc a poc, aprofitant les corrents del aire vam anar descendent, des de quasi 1.500 mts on aviam pujat, fins al punt escollit. Durant uns moments la velocitat de descens va ser brutal. El pilot, en Francesc, va fer-nos una prova. Va deixar anar un tros de paper. En lloc de baixar o volar paral·lel, pujava molt ràpidament i es que la nostra velocitat de baixada era molt ràpida. Res, ni ens vam adonar que era així, no tens referències, la única va ser el paper i si no ens ho ensenya ni ens adonem.

I per aterrar, mai millor dit, una passada !!. Poc a poc, centímetre a centímetre. Quasi podiam, primer tocar les copes del arbres desprès la terra amb les mans. Durant uns 500 metres tocant amb el cistell el cap del camp de blat que hi havia plantat. Però no, vam passar-lo i trobar un camp sense llaurar .... ens vam arrastrar durant sols 7-10 metres fins parar-nos al mig del camí ... si, si, al mig del camí !!!! (ho havia dit però vam fotre conya, quin paio !!!). El domini que tenen d'aquests aparells és magistral. I tots en peu i plàcidament. Va desplegar la vela superior (com si fos un tap de cava), va sortir l’aire calent de dins i el globus es va desinflar solet. Vam sortir del cistell i .... quina pena, voliam tornar a pujar. Ens va agradar !!!!!!

Estan molt preparats .... evidentment el globus el “porta” un pilot, i per ràdio es comunicava constantment amb la resta de globus (erem 4). Un parell de furgonetes, dos per cada globus, ens va recollir. Van carregar el globus i el cistell i ens van portar al lloc de sortida.

Cap 2/4 d'12 ja hi eram. Vam tornar a La Fageda i al seu restaurant ens tenien preparat un bon esmorzar. Mongetes de Santa Pau amb cansalada, embotit a dojo i pa amb tomàquet va servir per no dinar i va acabar tot sobre la 1 del migdia. Un programa que va començar a 2/4 de 8 del matí. En fi, una gran experiència, inoblidable i que tot i no ser barat he de dir que queda compensat. Si faig la divisió del preu per les hores i persones que intervenen no ho és. Cobra molt més el meu informàtic de capçalera.

Es diu Vol de coloms , el de color blau de la Web, Santa Pau, es en el que vam pujar nosaltres. Lo dicho, per tornar-hi.

De moment deixo aquí aquestes fotos per il·lustrar. També ho faré al Flick, però no he tingut massa temps de "reparar-les" i sobre tot seleccionar-les. No les penjaré pas totes, són més de 150, tot i així és del tot impossible transmetre lo viscut.

Fi: Durant tot el trajecte en globus, el pilot, ens va explicar mil i una històries. A la pregunta del recorregut més llarg que han fet ens va dir que van anar des de Bellver de Cerdanya fins a Granollers. En dues hores ... van creuar el Cadí a més de 100 kms/h ... segons ells, anaven en dos globus, pensaven que el GPS s’havia espatllat, mai havien anat a aquesta velocitat. Van aterrar a Granollers perque no tenien permís per creuar Barcelona, sinó ves a saber on paren. La autonomia de vol és de 2-3 hores (tot i que en el viatge que explico anaven sense passatgers, era de prova, i portaven el doble de bombones). També depèn de la època del any, millor si fa fred. La temperatura del aire és crucial, al estiu necessiten molta més energia calorífica. La diferencia de temperatura del globus i l'aire que l'envolta és lo més important.

P.D.: Si algú es vol casar, és un altre lloc per fer-ho i ja que no toquen terra tenen la potestat de fer-ho. Això si, desprès a passar pel registre, no fotem ;-)