Lo Vilot: 609 - Joshua Bell

Aquest cap de setmana, un bon amic (gràcies, Jaume) m'ha enviat l'escrit que copio aquí a sota.

M'ha semblat una bona història. Estem envoltat d'art i no ens adonem. Està clar que la publicitat i el marketing han fet molt mal. Si no surt a la tele, en un anunci al carrer, etc., no li donem cap valor, o poc .... recordeu el escrit de fa uns dies: "Playing For Change: Song Around the World" i aquell senyor de la barba blanca? que potser es millor Julio Iglesias?, no!! ni de lluny (aprofito per dir que el tal Julio no canta, entona, potser es un art i no ho sé).

Reconec que també soc culpable, tampoc el coneixia. I què, el tenia que conèixer? ... toca com els àngels. Així que entono el particular "mea culpa".

...........................

Un home s’assenta en una estació del metro a Washington i començar a tocar el violí, en un fred matí de gener. Durant els següents 45 minuts, va interpretar sis obres de Bach. Durant el mateix temps, es calcula que van passar per aquesta estació una mica més de mil persones, gairebé totes camí als seus treballs.

Transcórrer tres minuts fins que algú es va aturar davant el músic. Un home de mitjana edat per altera el seu pas advertint que hi havia una persona tocant música.

Un minut més tard, el violinista va rebre la seva primera donació: una dona va lliurar un dòlar a la caixa i va continuar la seva marxa.

Alguns minuts més tard, algú es va recolzar contra la paret a escoltar, però de seguida mira el seu rellotge i continua el seu camí.

Qui va prestar més atenció va ser un nen de 3 anys. La seva mare tirava del braç, apurada, però el nen es planta davant el músic. Quan la seva mare va aconseguir arrencar del lloc, el nen va continuar invertit el seu cap per mirar l'artista. Això es va repetir amb altres nens. Tots els pares, sense excepció, els van forçar a seguir la marxa.

En els tres quarts d'hora que el músic va estar tocant, només set persones es van aturar i altres vint van donar diners, sense interrompre el seu camí. El violinista va recaptar 32 dòlars. Quan va acabar de tocar i es va fer silenci, ningú no va semblar advertir. No hi va haver aplaudiments, ni reconeixements ..

Ningú ho sabia, però aquest violinista és Joshua Bell, un dels millors músics del món, tocant les obres més complexes que es van escriure alguna vegada, amb un violí taxat en 3,5 milions de dòlars. Dos dies abans de la seva actuació en el metro, Bell va omplir un teatre de Boston, amb un preu mitjà de les localitats de 100 dòlars.

Aquesta és una història real. L'actuació de Joshua Bell d'incògnit al metro va ser organitzada pel diari The Washington Post com a part d'un experiment social sobre la percepció, el gust i les prioritats de les persones. La consigna era: en un ambient banal percebem la bellesa? Ens aturem per apreciar-la? Reconeixem el talent en un context “inadequat”?

Una de les conclusions d'aquesta experiència, podria ser la següent: Si no tenim un instant per aturar-nos per escoltar a un dels millors músics quines altres coses ens estarem perdent?

L'actuació al metro