11 de maig, 2006

Caragolada - Un "aplec" a Cassà

Os deixo les imatges del darrer "Aplec" particular (el vam avançar). Sempre que es fa una caragolada es amb amics (o família), la seva companyia en una taula i al voltant del apreciat producte fan que puguem dir que ha estat un dia complert.

Tot i així tinc una llauna individual, de tant en tant faig el meu "aplec" privat i individual.
A veure si me'n surto ... voldria descriure una caragolada al estil lleidatà (o al meu estil, que com l'arròs a la cassola cadascú te la seva recepta).

Ingredients:

Caragols, sal, pebre (o d'altres espècies) i oli.

Ingredients

Eines:

Una llauna (de diferents mides segons la quantitat a fer) i agulles (preferiblement com les de l'imatge). Si no se'n tenen tipus escuradents, el mes habitual als restaurants.

Les eines: La llauna i les agulles

I les salses tipíques, l'all i oli i la vinagreta. Aquesta darrera son parts iguals de vinagre i oli, afegim un pols de sal i pebre al gust. S'emulsiona (remena) i a sucar. La recepta del all i oli no la passo ... es molt de tacte (el faig jo mateix amb el morter)

.Per sucar-hi pa!!

La materia prima, els caragols han de ser de qualitat suficient per poder-se menjar sense por. Particularment els compro a Mollerusa (Urgell). Els dimecres es dia de mercat i es un espectacle veure les tones i tones de caragols possats a la venda. La majoria de restaurants de Catalunya els compren aquells dia i allà.

S'ha d'anar amb compta i preguntar, no tots els caragols son d'aqui .. hi han del Brasil, nort d'africa i de llocs insospitats

Diria que Mollerusa es qui marca el preu. El darrer, fa dos setmanes, 14 Euros/kilo, ara pel aplec pot arribat als 24 o mes depenent de la demanda..

Els reis, los caragols

Continuem. Es tracta de col.locar-los be ... si es posen plans en caben menys ... per tant lo millor es possar-los lleugerament inclinats i recoltzats uns amb els altres. L'imatge no estan prou be, es la que tinc ... es va arreglar posteriorment.

Detall de la col.locació

Un cop posats els caragols a la llauna practicament hem acabat la feina. Es guarden la resta (que mai els hi toqui la sal) i s'omple la llauna de sal ... ben enfarinada per tal de que els caragols en netegin sols i no surtin de la seva closca. No os precupeu, no queden gens salats, aquesta sal no dona gust.

Acte seguit es posa al foc ... generalment a foc viu, amb flames. Jo no puc, la tinc que fer en aquelles andròmines que en diuen "barbacoes" ... cap problema. Un cop posada la llauna al foc es posa una mica d'oli, no massa ... al cap de poc temps, potser 2-3 minuts comencen a "cantar" ... es el moment d'afegir la sal que volem .... es deixen un parell de minuts mes i abans de servir un pols de pebre negre (o qualsevol altra cosa que ens agradi, herbes, pebre vermell ... etc). En total, uns 5-8 minuts, depenent del foc i del tamany de la llauna.

Així es com han de quedar

Un apunt final ... heu de preparar eines per agafar la llauna (unes alicates son ideals) ... no os fieu de les habilitats personals de cadascú ... si cau la llauna al terra ens podria aixafar la festa ... i sobre tot, poseu algo sota la llauna, si cremem la taula la dona (o la parella) ens pot "matar", mes si no li agraden els caragols, com es el meu cas ... un afortunat, ja, ja, ja.

Vagi de gust ...

3 Comments:

  • Quina gràcia les agulles fetes amb imperdibles! No ho havia vist mai. :)

    No podeu un diari mullat a sota els caragols?

    By Anonymous Sílvia, at de maig 12, 2006 10:48 a. m.  

  • Uuuuff!!

    Se'm fa la boca aigua només de veure les fotos....buuuff!!

    No pots fer-me això, oma!!!

    Quina pinta q feien!! Em convidaràs un dia,no?

    Patunets!!

    X.

    By Anonymous Xènia, at de maig 13, 2006 8:36 p. m.  

  • Xènia ... ja t'ho he dit mes d'un cop ... quan vinguis fem un mano a mano ...

    Petunets carinyito.

    By Blogger Lo Vilot, at de maig 13, 2006 9:36 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home


Powered by Blogger