Eleccions 1-N (Un país en obres)

Des de la mort d'en "paquitou" sempre he anat a votar, però el cansament politic és dins meu i ho noto. És com veure a una ciutat sempre en obres. Està molt bé que és renovi però al final dius: “Coi, ja està bé, no? Això mai s’acaba?”

A tota hora, obres el diari i "patapam" política, connectes la radio i lo mateix ... i si poses la tele, sembla que no hi ha altra noticia (no parlo de campanya electoral), al final et posen alguna altra noticia per omplir, la resta, lo habitual son successos.

Si no son naps son cols, sinó és el Zapatero, és el Rajoy i sinó el Bono, que si ETA, que si Bush, que si .... coi, és com si ens posessin cada dia llagosta per dinar, al començament molt bé, però al final acabés per avorrir-la i fa que un ous ferrats amb patates pugui ser un plat de gourmet (ho és).

Per altra banda penses: - potser és el que volen, que ens cansem i si hi ha abstenció ja sabém que pot passar. En fi, que m'ho estic rumiant. Sincerament no hem convencen gens, ni uns ni altres.

I el que més m'emprenya és el que hem comentat darrerament. Si els nostres representants creuen en la democràcia, entenc que és així, que canvien la llei electoral i que tothom pugui dir la seva .... però no, només veus als mitjans als de sempre. Els veig molt interessats en ells mateixos, no en els ciutadans.

En fi, que si és confirma, el dia 2 els polítics diran, com sempre, de ... "algo hem fet malament" ... crec que no fa falta esperar al dia 2 per adonar-se de que ho fan molt i molt malament.