El Bunyol de ERC

Aquesta setmana passada ERC ens han portat un nou "bunyol" polític. Independentment dels que sovint ens deixa el PP. Aquests darrers hi tenen la ma trencada.

ERC, de la ma d’en Xavier Vendrell, s’ha jugat la presidència de la Generalitat a que CiU no era capaç de secundar-lo en un referèndum per la autodeterminació.

No li ha sortit ve, de fet no ho volia. El que pretenia és que no tingués futur però que se'n parlès. Ha estat una forma de fer-se veure en una escena política bastant ensopida. Es veu que en aquest “suposada” pau no s’hi troba ve ... o dirt d'altra manera més col·loquial: li va la marxa.

M’ha recordat una partida de cartes on s’apostaven, per exemple, 30 euros. En Mas, en el seu paper de “tahür del Llobregat”, accepta el repte (saben que fan trampes) però n’aposta 30 més. Els de ERC s’han emprenyat i han dit que no s’hi val. Que la aposta i la jugada era seva. El que no sabien en que en un joc es pot guanyar, però també perdre i abans d’apostar has de tenir experiència en el joc. Sembla que confiaven en la sort del principiants. Mentrestant mossèn Montilla no sabia quina cara posar, com sempre, clar. Bé, ni Montilla, ni Carod ni Ridau. No tenien ni una trista parella de cartes.

No em puc imaginar que pot passar si algun dia arriben al poder. Cadascú dels seus conseller tirarà per un cantó diferent. Els cap dirà que és verd, uns que vermell, d’altres blau .... pot ser divertit sinó fos que es tractaria de governar i això son figues d’un altre paner. Està clar que no donen la talla.

M’imagino els crits dins de la seu del partit, alguns han quedat amb el cul enlaire. Per cert, el que no recordo és en quin moment Xavier Vendrell va fer les declaracións, abans o desprès del "carajillu"? és per tenir una idea del que li va sentar malament.

P.D.: Començo a trobar en falta a les maragallades d'en Maragall, era més divertit. Allò si que era riure.

"..........................................."

Aquí us deixo un interessant article escrit per Iu Forn al diari Avui (27-Març-2007). Ens ho hem de prendre en conya. Hi ha alguna altra manera?.

Recepta d'un bunyol de calçotada - Iu Forn

Passa-ho!

Avui elaborarem el plat de moda: proposta de bunyol de vent al perfum d'autodeterminació de broma.

Ingredients: una calçotada de diumenge a la tarda, una sobredosi de brics de Don Simón, un Carretero ben molsudet, unes eleccions municipals i una galledeta per apagar el foc.

Elaboració: passem el diumenge en una calçotada. ¿I per què no anem al Parlament, sobretot tenint en compte que estem parlant d'un referèndum d'autodeterminació i d'un canvi de govern?, es pregunta ara vostè. Bé, doncs perquè cada cuiner presenta els plats al lloc que encaixen millor amb la qualitat d'aquests. Bé, tot just arribar a la calçotada agafem el bric de Don Simón, que, si pot ser, hagi estat tot el matí al sol, i en consumim uns gots. A continuació recordem el que ha dit en Carretero 24 hores abans en un consell nacional i hi afegim que diverses fonts coincideixen a afirmar que l'home no està tan sol al partit com sembla. Deixem que les paraules reposin una estona en el subconscient, però abans que acabin de refredar-se del tot recordem que aviat hi ha unes eleccions municipals que ens agafen amb el pas canviat. Llavors és el moment precís d'afegir a l'olla la proposta de referèndum d'autodeterminació tallada en supremes i acompanyada d'un canvi de govern i de president gràcies a un pacte amb CiU. I aquí molt de compte, perquè hem d'actuar amb rapidesa, no fos cas que se'ns descontrolés el guisat i se'ns cremés l'invent. Cal tapar la proposta de seguida i mentre esperem que comenci a bullir, diem que CiU no l'acceptarà. Quan CiU faci veure que li interessa el tema i digui que potser s'ho pensarà, ràpidament contestem: "Ho veieu? No l'accepta. Retirem la proposta del foc". I és en aquest moment quan ja tenim acabat un bunyol totalment buit que no hi ha qui se l'empassi.

Bé, espero que li hagi agradat la recepta perquè és tradicional catalana de tota la vida. I així ens va.

Que tingui una bona cuina.