591 - Inter-media-economía

Vagi per davant que no soc un fan del programa "El Intermedio" però si que de tant en tant m'el miro. Entre d'altres raons perquè a aquelles hores no foten res que valgui la pena. Així que aprofito per fer una mica de zapping.

Tot va començar un dia que "Intereconomia" va decidir fotre conya i mofa de Wyoming. Aquest s'hi tornava i ensenyava els vídeos on el posaven a parir.

Ahir la va muntar parda, segurament serà un del programes mes vistos. Tothom esperava la replica, l"a disculpa". Un vídeo gravat en càmera oculta va aparèixer al correu d'un dels periodistes (si es que se els pot anomenar així) de Intereconomía. En el vídeo, en Wyoming fotia una bronca de mil dimonis a una becaria. Els del equip contrari es fregaven les mans, tenien un material de primera que confirmava la seva teoria. En Wyoming es un desgraciat !!!.

Ahir la nit va sortir la veritat que podeu veure en el vídeo que ja corre per la xarxa. Una veritat que els pseudo-periodistes mai es van preocupar en contrastar. La pregunta és .... ho fan així amb totes les noticies, parlen per parlar?

La noticia a Meneame es tot un esdeveniment. En el poc temps que la llegeixo mai havia vist tal quantitat de missatges i de "meneos". Hores d'ara 3389 meneos i 1179 comentaris.

El vídeo que va fer servir "Intereconomia".

El vídeo del programa d'ahir.

Video complert:Part 1 Part 2 Part 3

La emprenyada a la Cope no te desperdici. Diuen que hi han coses que no s'han de fer .... com per exemple no contrastar noticies i penjar un video per fer burla. Perquè aquí, qui quedava malament no era una becaria, era el presentador, o no? Així que .. "donde las dan, la toman". I mai millor dit.

El partit el va guanyar el Intermedio per 3/6-6/0-6/0

La rèplica per Intereconomía la mateixa nit (pa que conste)

574 - Crisis - No a l'ERO (El Periódico)

Vivim moments de incertesa i no hi ha pitjor que qui ho pateix. Sobre tot quan es tracta de un expedient de regulació de ocupació. El que es coneix (amb un nou acrònim fins fa poc desconegut) com ERO.

No saber si estas, o no, en la llista ha de ser un no viure. No saber quin futur ens espera es lo pitjor que ens pot passar. I més saben que no som els culpables.

Tinc un bon amic a El Periódico i ens fet arribar la seva pagina reivindicativa per minimitzar, en lo possible (lo ideal seria la retirada del pla), aquest expedient.

Des de aquí el meu recolzament a tot el col·lectiu que formen els mitjans de comunicació i a ell i els seus companys especialment.

Copio i enganxo el manifest:

Declaració dels professionals de EL PERIÓDICO davant el pla del Grup Zeta

Davant la presentació d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO) per part del Grup Zeta, el Comitè Professional d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, amb el suport unànime de la redacció, manifesta que l’eliminació prevista de 73 llocs de treball en aquesta empresa impediria que el diari mantingués el seu actual nivell de qualitat i suposaria una hipoteca excessiva que amenaçaria el seu futur. A més a més dels llocs de treball, si es portés a terme l’expedient de regulació en els seus actuals termes es posaria en perill la forma que bona part d’aquesta societat ha escollit per exercir el seu dret constitucional a informar-se i a crear la seva pròpia opinió.

SI BÉ ELS ACOMIADAMENTS podrien reduir la despesa a curt termini, aquesta mesura també comportaria una inevitable pèrdua de qualitat en els continguts per falta de personal, cosa que òbviament causaria un descens de les vendes. L’experiència ens demostra que polítiques d’aquest tipus només condueixen al fracàs.

L’ESFORÇ dels professionals de la redacció, que no ha flaquejat en cap moment (ni tan sols durant un llarg procés de venda finalment frustrat), ha permès a EL PERIÓDICO mantenir-se com el diari d’informació general més llegit de Catalunya i el tercer d’Espanya en nombre de lectors (808.000), guanyant fins i tot 15.000 nous seguidors respecte del 2007, segons l’Estudi General de Mitjans (EGM). A més a més, l’últim Baròmetre de la Comunicació i la Cultura constata que l’edició en català d’EL PERIÓDICO té 321.000 lectors, cosa que el converteix en el diari en català més llegit de la història. Tot això s’ha aconseguit en un any en què els costos de personal, segons dades aportades a l’ERO per la mateixa empresa, van ser fins i tot inferiors als de l’exercici de l’any 2007, quan EL PERIÓDICO DE CATALUNYA va guanyar 6,6 milions d’euros. Després de 30 anys de generar beneficis, ara, per un descens conjuntural i, per tant, no definitiu dels ingressos publicitaris conseqüència d’una crisi econòmica global, l’empresa posa sobre la taula una reducció de personal que sí que és definitiva i que afectarà més del 20% de la plantilla.

DES DE LA SEVA FUNDACIÓ, per part d’Antonio Asensio Pizarro, el 1978, EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i altres publicacions del Grup Zeta han contribuït significativament al pluralisme d’aquesta societat. El nostre diari ha tingut un paper notable en la consolidació de la democràcia i les llibertats. A més, ha estat una peça clau en la normalització de la lectura en català. Sense EL PERIÓDICO o amb un EL PERIÓDICO pitjor, Catalunya i Espanya estarien més mal informades i perdrien un instrument valuós per crear una opinió pública lliure.

ARA, AQUEST LLEGAT es posa en perill en nom d’una presumpta rendibilitat futura que serà impossible d’aconseguir amb la retallada de personal prevista. I a més a més, quan aquesta retallada es planteja basant-se només en criteris financers i d’organització, percentatges d’un full de càlcul que poca cosa tenen a veure amb el contingut d’un diari i la seva elaboració.

PER AIXÒ, ELS PROFESSIONALS de la redacció d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA ens comprometem davant dels nostres lectors i davant de la societat a defensar la pluralitat informativa, la continuïtat d’un mitjà que permet crear opinions diverses amb elements periodístics ben elaborats i la pervivència del català a la premsa. I demanem a particulars i institucions que facin sentir la seva veu a favor d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA per aconseguir que es preservi la continuïtat dels valors del nostre diari.

Anim, molts anims i una forta abraçada companys !!!

Un becari ;-)

570 - New York Times

Finalitzo la serie de reculls d'imatges del 2008. Però no volia deixar de penjar aquesta, la de The New York Times, entre d'altres coses perquè realment està molt bé i recomano visitar-la.

558 - Error en portada

Doncs això, que el mon es un mocador i des de l'altra punta del mon FailBlog (algo així a un bloc especialitzat en errors) ens arriba aquesta portada on algú ha fet la resta a ma. Caxis, que fa anys que es van inventar les calculadores !!!

Rectificació (20-12-2008): No és tracta d'un error. La portada denuncia que algo no es fa be en educació. Per tant, al contrari, una portada excel·lent. Tot i que s'ha de reconèixer que fa mal a la vista, segurament és el que es pretenia.

552 - Fotoperiodisme

La pàgina Boston.com està publicant les millor fotos (segons ells) de foto periodisme 2008. Segur que hi ha més, fins hi tot en faltaran, va a gustos. Hi estic d'acord, són magnifiques, algunes excel·lents.

Estan dividides en blocs de 40 imatges.

Iª entrega

2ª entrega

3ª entrega

Via: Menéame

474 - Cristovam Buarque

DECLARACIONES DE CRISTOVAM BUARQUE. MINISTRO DE EDUCACIÓN DE BRASIL.

No todos los días un brasileño les da una buena y educadísima bofetada a los estadounidenses.

Durante un debate en una universidad de Estados Unidos, le preguntaron al ex gobernador del Distrito Federal y actual Ministro de Educación de Brasil, CRISTOVAM BUARQUE, qué pensaba sobre la internacionalización de la Amazonia.

Un estadounidense en las Naciones Unidas introdujo su pregunta, diciendo que esperaba la respuesta de un humanista y no de un brasileño.

Ésta fue la respuesta:

Realmente, como brasileño, sólo hablaría en contra de la internacionalización de la Amazonia. Por más que nuestros gobiernos no cuiden debidamente ese patrimonio, él es nuestro.

Como humanista, sintiendo el riesgo de la degradación ambiental que sufre la Amazonia, puedo imaginar su internacionalización, como también de todo lo demás, que es de suma importancia para la humanidad.

Si la Amazonia, desde una ética humanista, debe ser internacionalizada, internacionalicemos también las reservas de petróleo del mundo entero.

El petróleo es tan importante para el bienestar de la humanidad como la Amazonia para nuestro futuro. A pesar de eso, los dueños de las reservas creen tener el derecho de aumentar o disminuir la extracción de petróleo y subir o no su precio.

De la misma forma, el capital financiero de los países ricos debería ser internacionalizado. Si la Amazonia es una reserva para todos los seres humanos, no se debería quemar solamente por la voluntad de un dueño o de un país. Quemar la Amazonia es tan grave como el desempleo provocado por las decisiones arbitrarias de los especuladores globales. No podemos permitir que las reservas financieras sirvan para quemar países enteros en la voluptuosidad de la especulación.

También, antes que la Amazonia, me gustaría ver la internacionalización de los grandes museos del mundo. El Louvre no debe pertenecer solo a Francia.

Cada museo del mundo es el guardián de las piezas más bellas producidas por el genio humano. No se puede dejar que ese patrimonio cultural, como es el patrimonio natural amazónico, sea manipulado y destruido por el sólo placer de un propietario o de un país.

No hace mucho tiempo, un millonario japonés decidió enterrar, junto con él, un cuadro de un gran maestro. Por el contrario, ese cuadro tendría que haber sido internacionalizado.

Durante este encuentro, las Naciones Unidas están realizando el Foro Del Milenio, pero algunos presidentes de países tuvieron dificultades para participar, debido a situaciones desagradables surgidas en la frontera de los EE.UU. Por eso, creo que Nueva York, como sede de las Naciones Unidas, debe ser internacionalizada. Por lo menos Manhatan debería pertenecer a toda la humanidad. De la misma forma que París, Venecia, Roma, Londres, Río de Janeiro, Brasilia... cada ciudad, con su belleza específica, su historia del mundo, debería pertenecer al mundo entero.

Si EEUU quiere internacionalizar la Amazonia, para no correr el riesgo de dejarla en manos de los brasileños, internacionalicemos todos los arsenales nucleares. Basta pensar que ellos ya demostraron que son capaces de usar esas armas, provocando una destrucción miles de veces mayor que las lamentables quemas realizadas en los bosques de Brasil.

En sus discursos, los actuales candidatos a la presidencia de los Estados Unidos han defendido la idea de internacionalizar las reservas forestales del mundo a cambio de la deuda. Comencemos usando esa deuda para garantizar que cada niño del mundo tenga la posibilidad de comer y de ir a la escuela. Internacionalicemos a los niños, tratándolos a todos ellos sin importar el país donde nacieron, como patrimonio que merecen los cuidados del mundo entero. Mucho más de lo que se merece la Amazonia. Cuando los dirigentes traten a los niños pobres del mundo como Patrimonio de la Humanidad, no permitirán que trabajen cuando deberían estudiar; que mueran cuando deberían vivir.

Como humanista, acepto defender la internacionalización del mundo; pero, mientras el mundo me trate como brasileño, lucharé para que la Amazonia, sea nuestra. ¡Solamente nuestra !!.

OBSERVACIÓN: Este artículo fue publicado en el NEW YORK TIMES, WASHINGTON POST, USA TODAY y en los mayores diarios de EUROPA y JAPÓN.

En BRASIL y el resto de Latinoamérica, este artículo no fue publicado.

Web del autor

Nota: Sembla que no es una resposta, sinó un article publicat a "O Globo", el 10 d'Octubre del 2000 (tant és, val la pena llegir-lo)

Via: Jordi M (gràcies)

Manel Fontdevila

Viatjant per això que en diem la blogosfera i que jo anomenaria .. coi, no ho se, ... no m'agrada lo de "blogo", no se que és.

He trobat un excel·lent diari d'un dibuixant de còmics, Manel Fontdevila (Manresa 1965). Té un bloc on penja acudits seus de rabiosa actualitat. El coneixia de la revista El Jueves. Des de ara formarà part del vincles periodístics. Diuen que una imatge val per mil paraules, és veritat, en aquest cas un dibuix.

Aquest, per exemple, és un 10. Clica sobre la imatge per anar al seu diari.

Manipulació periodística (TeleMadrid)

Francament no volia escriure sobre el polèmic vídeo de TeleMadrid. Entre altre raons per que li estem donant un valor documental que no té (un 6% d'audiencia a Madrid, però a la xarxa s'ha multiplicat per 10). Si que el té, de com manipulen, de com ens volen enfrontar, de que son ells els separadors. De com NO és la professió de periodista. És inevitable no passar de llarg per la actualitat. No escriuré res més, perquè? Deixaré uns links amb els que em sento força identificat.

Principalment en el de “Sospechosos Habituales”, on la ràbia no continguda manifesta el mateix sentiment que vaig tenir quan vaig veure el vídeo i que no repetiré.

Felicitats a “Papa Oso”, tot i que li porto més de 30 anys de diferencia m’alegra llegir que hi ha gent que continuarà lluitant contra la injustícia i la mentida.

Links:

- Sospechosos Habituales

- Knabberspass! (veure els comentaris posteriors)

- Paul Moresby (Un australià a Barcelona)

El vídeo, per si algú no l'ha vist encara

P.D.: Hi han més post, la xarxa en va plena.

Buenafuente i el "NO" a FJL

Vagi per davant el meu respecte al col·lectiu periodístic, però sobre tot a Andreu Buenafuente. Fa molt més ell que molts de nosaltres i es juga molt més.

El motiu que alega (més avall) per rebutjat el premi "Micrófono de Oro" de la "Federación de Asociaciones de Radio y Televisión" és el fet de coincidir amb un altre premiat, l'innombrable talibà de la Cope. Com molt bé el va definir en el seu dia Luís del Olmo. Un altre premiat i que tampoc està d'acord amb el premi que li donaran al talibà.

Amb fina ironia primer va dir:

He visto que también recibe un galardón don Federico Jiménez Losantos y eso me demuestra que yo no estoy a la altura. No puedo compararme, ni por asomo, al mencionado periodista.

Per desprès continuar dient

Ante la libertad de premiar, está la libertad de rechazar el premio, y este Micrófono de Oro lo rechazo porque no quiero estar en el mismo palmarés que un personaje cuya concepción de la radio es por completo ajena a la mía. Yo respeto mucho esta profesión, y la forma que tiene esta persona de llevarla a cabo me ofende. No es la radio que a mí me gustaría para este país.

Se puede optar por la discrepancia en silencio, pero yo he optado por decir en voz alta que no soporto estos premios salomónicos que tratan de honrar colores imposibles. Así tratan de decir que todo vale, y poco a poco se va pudriendo el periodismo. Y quería dejar clara mi discrepancia. En voz alta.

Aquesta actitud ho honora com periodista (els seus companys s'han de sentir molt orgullosos d'ell), a la resta, a nosaltres és un honor tenir-lo de company de viatge.

A segons qui és millor no acostar-se, ni des de lluny. Són gent que duu amb si un perillós virus amb efectes devastadors i que fàcilment es contagia.