(i no és un programa de televisió)
;'(
Sols vull compartir amb qui em vulgui llegir aquests moments de gran solitud i tristesa.
"Ella es fora de la meva vida"
Serà el darrer diumenge, les darreres hores que estarem junts. Farem un dinar per "celebrar" el seu adéu. En tinc ganes, així la veuré, però no en tinc gens perquè serà tot el contrari a una festa. Maleïda contradicció !!
.... dimarts a primera hora marxa.
Queden menys de 48 hores i ja sento la buidor, la seva absència, la seva cara, el saber que, sense estar junts, estava allà ... aquella persona a la que he estimat, estimo i estimaré, com diu la cançó, potser sense saber-ne.
No puc escoltar la cançó que penjo però la seva lletra és tal com em voldria expressar. A l'hora no puc evitar escoltar-la. Ahir necessitava plorar, vaig estar sol tot el dia (ara també) i la vaig escoltar ... no se quants cops. Va ser una mena de masoquisme emocional, de catarsis. Semblava com si jo mateix em volés fer mal, castigar-me .... no se com dir-ho.
Majoritàriament soc valent, millor dit, necessito ser-ho, no me'n queda d'altra. És allò que molts cops he dit, sortir a la pista a fer riure com un pallasso, però que plora per dins. En part, la meva feina m'ha fet així, no ho se, potser senzillament és que soc així. Busques excuses, culpables, motius, però potser no hi ha res ....
No em vull enganyar, ho reconec, és una pantalla, sento la necessitat de protegir-me perquè tot plegat em fa molt mal, molt dolor i no hi ha pastilla, aquests cop no, que ho pugui curar.
Sento escriure això, però necessito fer-ho .... i si algú ho vol llegir, permeteu-me donar-vos les gràcies.
Etiquetes de comentaris: Amor Particular