Amor Particular (Lluís Llach)

Lluís Llach no és precisament el meu preferit, però ha fet grans cançons. Aquesta, Amor Particular, per mi es una de les millors cançons d'amor mai escrita.

Escrita i musicada al 1984 serà un clàssic per sempre. (Cliqueu abans per escoltar-la mentre llegeixes la lletra)

Com t’ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t’amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Que passaran els anys,
vindrà l’adéu, com així ha de ser,
em pregunto si trobaré el gest correcte,
sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...